Hem vist la necessitat de sortir, com diu el sant Pare Francesc: una Església en sortida; a la seva Exhortació Apostòlica, ja citada “La joia de l’Evangeli” i hem vist que aquest és el camí veritable que hem de seguir. Per això ens hem proposat uns nous “Objectius fonamentals” que resumim en els punts de: oració; solidaritat; ecumenisme i diàleg i que s’introdueixen com segueix:

Objectius fonamentals
de Laics Consagrats pel Baptisme

El primer és l’oració, sense ella no existiríem, és la respiració amb Déu. L’oració porta a la solidaritat. La solidaritat també porta a l’ecumenisme. i no hi pot haver ecumenisme sense diàleg.

Per tant a partir d’ara, individualment i col·lectivament, mirarem de portar a terme aquests objectius fonamentals, amb les iniciatives que anem suggerint.

Sobre la oració

Cuidar molt a L.C.B. la vida interior!

Oració mental; oració vocal; Meditació; Sagraments; Rosari; Coronilla a la Divina Misericòrdia; Jaculatòries

I no oblidar mai els pobres! Resar molt per tots els pobres i desvalguts!

I també per el Sant Pare, per la Pau del món, la conversió dels pecadors i la salut de tots els malalts, i per l’Església.

I molt important també, resar en Comunitat, a la Parròquia, en la nostra Comunitat L.C.B., ò on sigui, en comú!

Sempre per mitjà de la Verge María a Jesucrist i per Ell al Pare Etern amb l’Esperit Sant!

I cuidar l’Àngel de la Guarda i els sants: Sant Josep i els nostres Sants!

I la vida familiar: matrimoni, fills, pares, avis, nets etc. amb molt Amor.

Resar el rosari en familia i altres oracions en familia!

Ensenyar la doctrina católica, el catecisme i les oracions principals als fills ja desde ben petits.

Sabent que Deú no ens deixa mai, mai ,mai, confiar-hi sempre plenament; totes les oracions i pensaments fins el fons del nostre cor, el Senyor Déu les escolta totes sempre! És el nostre Pare, que per Amor ens ha donat el seu Fill Jesucrist mort per nosaltres i ressuscitat, gracies a la Verge Maria Mare de Déu.

Amén.

Per dur a la pràctica la solidaritat, en l'Amor de Jesús nostre Déu, a tota persona i circumstància complint el manament nou de Jesús: "estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat".

Carta de Sant Pau als cristians de Roma, capítol 8

31 Què direm després de tot això? Si Déu està amb nosaltres, qui tindrem en contra?

32 Qui no va escatimar el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, ¿no ens concedirà amb ell tota classe de favors?

33 Qui podrà acusar els elegits de Déu? Déu és el que justifica.

34 Qui s’atrevirà a condemnar? Serà potser Jesucrist, el qual va morir, més encara, el qui va ressuscitar, i està a la dreta de Déu i intercedeix per nosaltres?

35 Qui podrà llavors separar-nos de l’amor de Crist? ¿Les tribulacions, les angoixes, la persecució, la fam, la nuesa, els perills, la mort?

36 Com diu l’Escriptura: És per tu que som lliurats contínuament a la mort; se’ns considera com a ovelles destinades a l’escorxador.

37 Però en tot això obtenim una àmplia victòria, gràcies a aquell qui ens estima.

38 Perquè tinc la certesa que ni la mort ni la vida, ni els àngels ni els principats, ni el present ni el futur, ni els poders espirituals,

39 ni la part alta ni la profunditat, ni cap altra criatura podrà separar-nos mai de l’amor de Déu, manifestat en Jesucrist, Senyor nostre.

1ª carta de Sant Pau als cristians de Corint, capítol 13

1 Encara que jo parlés totes les llengües dels homes i dels àngels, però no estimés, sóc com una campana que ressona o un platet que dringa.

2 Encara que tingués el do de la profecia i conegués tots els misteris i tota la ciència, encara que tingués tota la fe, una fe capaç de traslladar muntanyes, però no estimés, no sóc res.

3 Encara que repartís tots els meus béns per alimentar els pobres i lliurés el meu cos a les flames, però no estimés, no em serveix per a res.

4 L’amor és pacient, és; l’amor no és envejós, no presumeix, no s’envaneix,

5 no procedeix amb baixesa, no busca el seu propi interès, no s’irrita, no tenen en compte el mal rebut,

6 no s’alegra de la injustícia, sinó que s’alegra amb la veritat.

7 L’amor tot ho disculpa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.

8 L’amor no passarà mai. Les profecies acabaran, el do de llengües acabarà, la ciència desapareixerà;

9 perquè la nostra ciència és imperfecta i les nostres profecies, limitades.

10 Quan arribi el que és perfecte, ha de cessar el que és imperfecte.

11 Mentre jo era petit, parlava com un nen, sentia com un nen, raonava com un infant,

12 però quan em vaig fer home, vaig deixar de banda les coses de nen. Ara veiem com en un mirall, confusament; després veurem cara a cara. Ara conec tot imperfectament; després coneixeré com Déu em coneix a mi.

13 En una paraula, ara hi ha tres coses: la fe, l’esperança i l’amor, però la més gran totes és l’amor.